Sopar del primer dia.

Despres d'haber fet el tour per tota l'escola havia passat ben bé tres hores i la gent ja feia via cap al menjador. Hi havia logicament uns horaris pero com que el primer dia tot anava una mica desperdigat vaig entreri esperant trobar alguna cara coneguda entre les taules. No vaig haver de buscar gaire.
- Hola, em puc seure aqui?

Vaig voler anar a sopar sola. Estava pensant amb la Nana, la trobava molt a faltar, els seus menjars, ella, els entrenaments, les classes........Classes! Ja no me'n recordava. De com em vaig començar a ficar molt nerviosa, quan estava nerviosa em començaven a picar les mans, em cruixia els dits, començava a fer tics amb la boca, però quan arribava el dia ja se'm passava. I no vaig continuar pensant. Vaig estar recordant tot el que m'havia dit la Clary, la Gigi. I també quan havia vist per primer cop a l'Oort i a en Jake....... Fins que algú em va posar la mà l'espatlla i em va fer tocar de peus a terra. Em vaig girar i vaig veure en Jake. Hem va preguntar si es podia seure amb mi.
-Si si, i tant, seu, no molestes- el vaig somriure mirantl-lo als ulls. Vaig pensar que seria la oportunitat de coneixe'l millor.

Vaig moure una de les cadires i vaig seure.
- Què tal? Ja t'has instal·lat no?- L'última vegada que ens havíem vist la Clary l'havia dut a l'habitació. Vaig suposar que la Clarissa li havia ensenyat una mica de tot.- Nerviosa per demà?
Tots els nous temien el primer dia de clase i els altres esperavem i resavem perquè no arribés. LA veritat era que tampoc n'hi havia per tan però després d'un temps de vacances ningú volia tornar a la rutina i als deures.

-Si, estic molt nerviosa. Si et dic la veritat mai he anat a l'escola, només he estudiat a casa amb la Nana.-En dir allò la cara se'm va començar a enrogir de la vergonya que tenia. - Això no li he dit a ningú, només ho sap la Clary, i ara t'ho he dit a tu, perque crec que ets un noi de confiança.-el vaig somriure i li vaig picar l'ullet timidament.
Vam estar una estona sopant callats, jo pensava en les meves coses i ell en les seves. Jo la veritat estava pensant en preguntar-li algo, però no podia, no sabia com dir-li, però al final em vaig llençar.
-Jake, un pregunta... Pot ser molt tonta però... Segur que ja no estas nervios, oi? Desde quan estas aqui?- ho vaig dir molt ràpid, vaig notar que ho havia entès amb dificultat, pero amb tanta vergonya que tenia no ho vaig poder repetir. Em sentia tan diferent comparat amb ell, tan insegura davant seu que tenia por d'equivocar-me.
Quan em vaig calmar...
-Quines assignatures em recomanes ?

Anava a preguntar-li per la Nana quan em vaig dir que era illor callar. La noia ja era prou tímida i no volia posar-la en un compromís encara que em va sobtar que confies amb mi.
- Gràcies. I tranquil·la,- vaig veure que es posava vermella,- entre tu i jo, jo mai havia estudiat fins que vaig arribar aqui, ni tan sols sabia que existien escoles.
La meva unica escola havia estat el carrer i allà s'aprenen altres coses. Va començar a sopar i jo vaig fer el mateix. Aquell moment em va brindar l'oportunitat de mirar-la bé. Tenia una presencia aerea i semblava que pogues desapareixer en qualsevol moment. Una fragilitat estranya que mai havia vist mai i no m'era familiar. Era com un ésser preciós i delicat. Un petit animal que es podia espantar sense voler. De sobte quan va parlar vaig sortir dels meus pensaments. Durant uns segons vaig haver de processar la seva pregunta.
- Ui la veritat n'hi de molt bones... Que t'agrada més pensar o moure't? Les mates o les llengues?

(off: el menjador que us sembla si es així?)

Quan em va preguntar que m'agradava més, no ho tenia molt clar, pero li vaig contestar.
-Les mates m'agraden molt pero moltes vegades no em surten, les llengues no se'm donen bé, ja que faig moltes faltes, no m'expresso bé.... El que m'agrada més es moure'm. Amb la Nana feiem moltes aventures, i la majoria dels dies estava a dalt dels arbres, saltant de un en un. Movent-me! Soc molt àgil i crec que se'm donaria bé alguna cosa d'aquestes. Les materies diguem que ni fu ni fa, no soc tan llesta com vosaltres, pero tampoc crec que sigui tan dolenta- el vaig mirar, i li vaig fer un mig somriure.

Em va sorprendre que amb lo timida que era li agrades moure's. Bé aixi evitava parlar.
- SI no tinguessis una qualitat extraordinaria no series aqui. I si el que busques és moure't... Hi ha una clase al gimnas que es desgloça en molts exercicis. Li diuen lluita pero es una mena d'acondicionament fisic una mica de tot. Jo la faig.- Li vaig somriure.- Amb tot sento informarte que és la unica , més o menys així. Les altres són molt més de pensar... Bé també hi ha de pràctiques com Telequinesia però és molt difícil. Amb tot m'encanta.
Vaig concentrarme i vaig fer que una cosa del seu plat s'aixequé i volés per l'aire però tans sols uns segons.
- I les altres no ho sé. Agafa alguna cosa de mates perquè les llengués son realment dificils...
Bé potser era perquè a mi no se'm donaven gaire bé.

Em vaig quedar parada quan vaig veure que en Jake va aixecar una cosa del meu plat, només amb la ment!
-Ooh! Jo aqui m'apunto!- Ho vaig dir de seguida, allo si que ho tenia clar. Em vaig quedar amb la boca oberta uns segons. No hem creia que això ho aprendria a fer. Pot ser em costaria pero sabia que ho aconsegiria. Quan vaig tornar a la realitat el vaig contestar.
- Ah, doncs aixi faré mates, pot ser m'agafo una de llengua pero no em vull arriscar. El que tinc clar ara mateix és: lluita i telequinesis, be són les que m'agrada més. I la resta me les haure d'agafar igual, oi? No totes pero alguna si, no? Apart de les obligatories, veritat?- Jo ho tenia mig clar, pero volia que algú m'ho assegures.

Quan vaig veure com es quedava quan vaig fer volar el menjar vaig somriure i després vaig seguir tota la seva explicació. Vaig asentir.
- Si exactament. Em sembla que ho has entés a la perfecció.- De sobte va guanyar la curiositat. No sabia res de la Yue excepte allò que m'havia dit abans.- Yue de quin planeta ets? I qui... Qui és la Nana?

Em vaig tornar a posar vermella, de la vergonya que tenia, estava sorpesa de mi mateixa de no haver-li dit res sobre mi, ja que no m'agrada parlar-ne.
-Sento molt no haver-me presentat.-Em vaig encongir d'espatlles.- Em dic Yue Beamline, soc de Saturn, no és que sigui molt especial.- li vaig fer un mig somriure.
- La Nana ens va acollir a la meva germana i a mi, quan els meus pares no ens podien cuidar perquè sempre estaven fora, els meus pares eren cientifics, bé encara ho son...-el vaig somriure- la meva mare havia descobert un forat negre que al cap dels anys podria destruir l'univers, i ara està investigant com disminuïr-lo per que no fagi cap mal, i el meu pare va ser el creador dels transportadors. La Nana ens va acollir a casa seva, ens va fer calsse, ens va entrenar....- em vaig callar amb llagrimes als ulls.- va agafar una malaltia bastant comuna de Saturn i.... Va morir.- vaig comenćar a plorar, no em vaig poder contenir.
-Ho sento molt...- li vaig dir mentre m'aixugava les llagrimes, que eren molt diferent a les normals, ere blaves.- Però es que la trobo molt a faltar.

Vaig escoltar atentament el que em deia. Així que era de Saturn. Vaig somriure, Saturn era un planeta pacifíc molt contrari al meu i per això sempre m'havia despertat curiositat. Tal i com la noia ho feia. LLavors va començar a parlar de la Nana i vaig sentir una punxada d'alguna cosa familiar dins meu però va ser tan sols un segons. De cop però la noia es va posar a plorar i no vaig saber gaire què fer.
- Tranquil·la, tranquil·la.- Vaig aixecar-me i la vaig abraçar.- Sé què és perdre algú i és normal que la trobis a faltar. Si vols plora, no passa res.
La mort era una cosa horrible que feia que la gent canvies i una manera de seguir endavant era traient fora les penes.